flordelis
miércoles, 18 de enero de 2012
.
Durant els últims anys de la República i durant l'imperi la instucció d'un romà que hagués nascut en una família benestant passava per tres etapes. La del litterator ( ensenyament primari), la del grammaticus ( ensanyament mitjà) i la del rhetor ( ensenyament superior).
L'ensenyment primari ocupava els nens des de set anys fins a onze o dotze. Hi havia alguns infants que estudiaven a casa seva amb professors particulars, però la majoria de nens i nenes ( perquè l'ensenyamet era mixt) anaven a l'escola del literator (magister ludi).
Els esclaus joves de les famílies riques rebien instrucciò en un escoli domèstica (paedagogium), on aprenien educaciò, i els mès intel-ligents fins i tot filosofia.
La jornada lectiva durava sis hores. Era interumpuda el migdia per anar a dinar ( prandium); l'àpat que es feia era lleuger. La clsse continuava a la tarda.Elcurs començava el mes de març i a l'estiu feien vacances. L'escola es tancava els dies festius i cada nou dies ( nundinae,dia de mercat).
Les escoleseren locals molt humils (porxos o tabernae codicionats) on hi havia unes cadires o uns bancs sense respatller per als alumnes, que es posaven les taules sobre els genolls per poder-hi escriure.La cadira del litterator s'aixecava sobre les dels alumnes per mitjà d'una tarima; unes cortines aïllaven el local de l'exterior. Qualsevol persona podia entrar a l'escola i escoltar les explicacions del litterator.
Per escriure, els nens empraven unes taules de fusta amb una capa de cera, sobre les quals marcaven els signes amb un punxò o estilet(stilus) que tenia un extrm pla per poder esborrar. Però tambè aprenien a escriure sobre sobre papir o pergamì amb una ploma ( calamus) o tinta (atrmentum). A l'escola primària els infans aprenien a llegar ,escriure i a comptar amb una disciplina fèrria, i qualsevol falta era castigada amb gran severitat. Des del segle ll d. C. la severitat i la violència a les seves classes ja no esveraven tant. Es va passar a una permissivitar i una tolerància excessives que no van permetre assolir els objectius proposats. La figura del magister ludi, que generalment era un esclau o un llibret, cad vegada va ser més desprestigiada.
lunes, 9 de enero de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)